Les normes ortografiques de lAcademia de Cultura

Les normes ortografiques de l´Academia de Cultura

Per Assoc. Cult. Cardona i Vives

LES NORMES ORTOGRAFIQUES DE L´ACADEMIA DE CULTURA (I)

S´ha escrit molt en Castelló sobre les "normes ortografiques del 32". Sobre tot, l´any 1982, en motiu del seu cinquantenari se´n van passar ensalçant-les com a "cientifiques, les bones, les de Castelló, les acceptades unanimement", oferint una llarga galeria de personages que havien escrit subjectant-se a dites normes, i les van declarar intocables, "cientifiques", dogma de fe, irreformables pels sigles dels sigles. Al mateix temps tingué lloc una campanya de desprestigi contra les "normes de l´Academia de Cultura Valenciana" i d´insults als seus partidaris, condenant-les sense donar-les a coneixer ni oferir una critica imparcial de les seues ventages i inconvenients.

Per a esta campanya dispongueren, segons van dir, de millons de pessetes i de tot el recolzament de la prensa local. Esta va arribar a avisar que no publicaria cap escrit en valencià que no anara redactat en l´ortografia del 32.

L ´ortografia de l´Academia va ser tildada d´inventada, aberrant, anticientifica i la mateixa Academia va ser vilment menyspreada i negada la seua autoritat cientifica i moral.

Els pocs castellonencs que van tindre la curiositat de coneixer les normes de l´Academia van vore en seguida que eren fruit d´un estudi conciençut de persones competents, i que havien encertat en redactar unes regles ortografiques llogiques, senzilles, ajustades a la tradicio i conformes a la fonetica valenciana, conservant, de les del 32, tot lo util i procedint al seu perfeccionament i millorament tal com estes volien que ho efectuaren "les novelles generacions".

En efecte, es evident que les normes de l´Academia partixen de les del 32, i les perfeccionen i milloren, tenint en conte l´ortografia tradicional i la propia fonetica valenciana. ¿De quina manera?

1.- Recuperant les consonants Y grega i CH, tan antigues i tan valencianes.

2.- Descarregant a la X i al grup catala TX de la funcio de substituir a la CH valenciana.

3.- Abolint els digrafs consonantics, que en el sistema ortografic etimologiste catala podran tindre alguna utilitat, pero no en el valencià del qual eixos digrafs fa temps desaparegueren.

Particularment, en el sistema del 32 era dificil endevinar quan s´havia de usar la ele doble (l.l) (que no existix en la fonètica valenciana) si no se tenien coneiximents del llati.

4.- Pero no es fa desapareixer solament la ele doble (l.l geminada) sino tambe els digrafs TM, MPT, TL, TL.L, TZ, TJ/TG, que tampoc tenen base fonetica en valencià.

5.- Un millorament de les bases del 32 era, o es, l´eliminacio de les consonants sonores en final de paraula. Sobre elles les normes del 32 seguien un criteri etimologiste, ple d´excepcions i discrepant de la fonètica corrent, reglamentacio que estava en contradiccio en l’explicita declaracio preliminar de les mateixes bases, segons les quals "el sistema ortogràfic cal fer-lo poc complicat i llògic". L´Academia, disposta a simplificar el sistema i fer-lo llogic i senzill, establix que al final de paraula les consonants sonores se convertixen totes en sordes, tal com en la pronunciacio corrent, acabant en tan engorroses excepcions.

En resum, la reforma ortogràfica apareixia de lo mes encertada.

LES NORMES ORTOGRAFIQUES DE L´ACADEMIA DE CULTURA (II)

En l´articul precedent vam dir que els pocs castellonencs que es van interessar per les normes ortografiques de l´Academia de Cultura Valenciana, les van trobar mes llogiques, senzilles, tradicionals i acordes en la fonetica valenciana, en una paraula, mes valencianes, que les anteriors del 32, i van vore que eren el seu perfeccionament, anunciant per la declaració precedent a les bases, a on se confessava que "tot sistema ortografic, és per força imperfecte i convencional"; i que a la "novella generació pertany la cura i missió d´anar rectificant i millorant un sistema... que no pot ser tan madurat com caldria". De les trentaquatre bases del 32, en la nova normativa nomes s´en anulen tres i se modifiquen quatre per a llevar excepcions.

Llogicament, els "fans" de les normes del 32 devien haver segut els mes entusiastes de la reforma pero sorprenentment va ser tot lo contrari, perque, per un costat no les seguien en allo que tenien de concessió al valencià, i per atra part s’oposaven al seu millorament. Nos van ensordir de tant de cridar "amb les normes de Castelló", unes normes purament ortografiques, per a introduir tota la codificacio catalana. El crit de guerra no era mes que la tapadora de la seua estrategia de catalanisacio, el crit de: "Amb les normes de Castelló”, no era mes que´l banderi d´enganchament per a eixe intencionat proposit. I unes normes purament ortografiques servien per a refrendar tota una codificació fabrista en ortografia, morfologia, sintaxis i fins el vocabulari.

Alguns amants de la llengua de Castelló van comprendre que, de no mudar de camí, les coses anaven, en un plaç mes o manco llarc, a la mort de la llengua, i se van agrupar en una Associacio Cultural, totalment apolítica, inspirada en l´amor a la nostra terra, cultura, historia i llengua. Pero estos amants de la nostra verdadera llengua van entropeçar en la prepotencia dels catalanistes, que ho tenien tot copat, no permitint-los cap mig d´expressio per a contrarrestar-los o defendres dels atacs de que eren objecte. Perque als partidaris de l´ortografia reformada se´ls arroblia d´insults, fins l´extrem d´apareixer en la prensa mes de trenta agressions en un sol articul d´un universitari. Se´ls tractava de blaveros, feixistes, aberrants, ignorants, incivilisats, etc..., ni tan sols Donya Amparo Cabanes, catedratica d´Universitat i sabia investigadora, distorsionant les seues paraules, quan ella sola ha fet per la cultura valenciana mes que tots els seus agraviadors junts. En resum, van introduir un terrorisme de paper que impedia tota expressio lliure de pensament contrari als provocadors.

Afortunadament hui en dia la situació ha canviat, perque tenim tambe en Castelló prensa independent, que nos deixa expressar lliurement les nostres opinions, i gracies a aixo anirem informant a nostres llectors sobre les normes ortografiques de l´Academia, que encara no han segut divulgades per al public de Castelló.

LES NORMES ORTOGRAFIQUES DE L´ACADEMIA DE CULTURA (III)

En primer lloc conve establir l´autoritat que té l´Academia de Cultura Valenciana per a redactar unes normes ortografiques.

Es sabut que en totes parts son les academies, qualsevol que siga son nom, les encarregades de fixar les normes ortografiques. Per parlar de les mes proximes, les catalanes, estes circulen baix l´autoritat de l´Institut d´Estudis Catalans, entitat cultural a la que li ha bastat el reconeiximent de la Diputacio Provincial. Valencia tingué el "Centro de Cultura Valenciana", de la qual es llegitima successora, sense interrupcio, l´Academia de Cultura Valenciana.

El "Centro", ara "Academia", es va fundar el 20 de giner de 1915, a iniciativa del president de la Diputacio, D. José Martínez Aloy, qui va ser son primer director Decà, i a la del diputat D. Juan Pérez-Lucía. Es va constituir un directori format per sis erudits en caracter vitalici i gratuït, sent obligacio inexcusable el que no dependiren per rao de carrec o de sou de qualsevol corporacio o entitat local, provincial o estatal, i per sis directors temporals: dos regidors de l´Ajuntament de Valencia, el croniste de la provincia i el de l´Ajuntament de Valencia. Els gastos els pagarien la Diputacio Provincial i l´Ajuntament de Valencia. Este ultim en 1907 cedi per a domicili social el salo de la planta baixa del consulat de la Llonja de la Seda.

L´any 1917 es va ampliar el numero de directors, consiliaris i correspondents (d´estos ultims, 150 fora de Valencia). Alla pels anys vint D. Salvador Guinot donà en el "Centro" una conferencia sobre el tema "La novelistica valenciana" i va rebre el titul i l´honor de "Director" del "Centro de Cultura". Diu Salvador Guinot en un fondo editorial del "Boletín de Cultura Castellonense": "el benemérito Centro de Cultura Valenciana, en el que tantos ilustres y claros varones se aunan y colaboran". El Centre se reorganisà l´any 1926 i despres de la Guerra Civil, s´han modificat llaugerament els estatuts varies vegades. En 1946 ingressà en el patronat D. José Mª Cuadrado, del Consell d´Investigacions Cientifiques i mes tart en l´Institut d´Espanya en tots els honors.

Des dels anys 22 i 26 respectivament, conta en seccions de lliteratura i llengua. L´any 1978 fon quan per a evitar equivocs en organismes de titulacio pareguda pero de categoria inferior, passà a denominar-se Academia, per mig d’acort pres en junta general extraordinaria, sent preceptivament aprovat per la Diputacio Provincial de Valencia, complint-se tots els requisits que estipulen els vigents estatuts.

Els fins de l´Academia des de sa fundacio son l’investigacio al mes alt nivell i la divulgacio de la Cultura. La llabor per ella realisada ha estat sempre vinculada al poble valencià i als seus problemes, per mig d´investigacio cientifica, i publicacions. En 1979 aparegué la seua publicacio, obra de la seccio de Llengua i Lliteratura "Ortografia de la Llengua Valenciana" i en 1981 la segona part, "Documentacio formal de l´ortografia de la llengua valenciana".

LES NORMES ORTOGRAFIQUES DE L´ACADEMIA DE CULTURA (i IV)

En un articul anterior hem donat a coneixer a nostres llectors l´estructura de l´Academia de Cultura Valenciana, manifestant l´autoritat cientifica i moral que té, deguda al seu reconeiximent originari pels organismes oficials. No hem fet mencio de la seua obra desenrollada, ni dels eminents homens de lletres, ciencies i arts -la flor i nata de l´intelectualitat valenciana- que han fet d’ella el mes alt exponent de la cultura valenciana. En lo que a nosatros nos pertoca, referent a les normes ortografiques, s´ha de fer constar que l´Academia l´any 1922 ya tenia 12 consiliaris de Lliteratura, i des de 1926 una seccio de llengua i lliteratura, a la que han pertanygut homens de tanta talla, com Teodor Llorente, el P. Fullana, Julián Ribera, Sanchis Guarner, Almela i Vives, Blasco Ibáñez, etc… Actualment conta en membres competents en la materia i ademes en una floracio de colaboradors experts i dotats de tituls universitaris en diverses rames filologiques, els quals componen la seccio de "Lliteratura i Filologia". A ells principalment, al seu pacient estudi, se deu la redaccio de les normes publicades en 1979 i el posterior estudi o "documentacio formal" de 1981.

Pero si per a la validea d´unes normes ortografiques lo que conta es l´amplitut d´acceptacio que conseguixen, ahi està la referencia de "Las Provincias" de Valencia (8 de març de 1981) a l´acte de la seua promulgacio en el salo de Senyeres del monasteri d´El Puig de Santa Maria, acte del que alçà acta el notari de Massamagrell: els plecs de firmes d´intelectuals i entitats culturals del Regne de Valencia adherint-se a l´ortografia de l´Academia arreplegaren noucentes firmes qualificades i despres se´n han arreplegat mes de cent deumil, cotejades davant notari, depositades en el Banc de Santander. ¿Ne van tindre tantes les normes del 32?

Mes encara: les normes de l´Academia, foren iniciativa d´esta i de Lo Rat Penat, dos de les entitats mes importants que firmaren les normes del 32, i conseguiren l´assentiment de les entitats culturals i personalitats del món de la cultura valenciana, pero la Generalitat, ans d´adoptar-les, va voler reunir en la Conselleria de Cultura, el dia 5 d´abril de 1982, baix la seua presidencia, a les entitats interessades, per a que li donaren el seu dictamen. A l´acte acudiren representants de l´Academia, de Lo Rat Penat, de l´Institut d´Estudis Valencians, de la Facultat de Filologia de l´Universitat de Valencia, d´Amunt el Cor, d´Unio Valencianista Independent de Borriana, de l´Associacio Cultural "El Palleter" de Catarroja, etc… No assisti la "Sociedad de Cultura Castellonense" a pesar d´haver segut convidada. De la nostra provincia estaven presents sis representants qualificats. No es del cas fer una cronica de dita important reunio, que sols va abandonar, a mitant sessio, el representant de l´Universitat.

Resultat: Les normes ortografiques de l´Academia varen ser aprovades totes, excepte les relatives als accents que es van abolir tots, llevant d’els diacritics. Pocs dies despres les publicava la Secretaria Tecnica de la Conselleria de Cultura.

Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello, articuls publicats en el periodic "Castellón Diario", els dies, 25, 26, 27 i 28.10.1988, respectivament.